BAUTISMO DE DAVID PERALES CATALÁ

(Parroquia de San Andrés – Valencia, 20 abril 2013)

Lecturas: Hch 13,14.43-52; Sal 99,2-5; Ap 7,9.14b-17; Jn 10,27-30.

(Domingo de Pascua IV-C)

1.- En el marco de la Pascua, en este cuarto domingo, habéis traído a vuestro hijo para que la Iglesia lo bautice. Estamos en tiempo pascual, que es un proceso bautismal. La Cuaresma empezó como preparación, como un proceso bautismal y culminó su punto álgido en la Vigilia Pascual; ahora disfrutamos de cincuenta días celebrando lo que es la gracia bautismal.

La Pascua y el bautismo van íntimamente unidos; y hoy al pequeño David vamos a regalarle, en nombre de la Iglesia, el don del Espíritu Santo, la gracia del bautismo. A partir de ahora empezará una nueva vida. Tiene una vida natural que Dios le ha regalado a través de vosotros, los padres; ahora se le va a regalar la vida sobrenatural.

En este cuarto domingo de Pascua la Iglesia nos presenta la figura del Buen Pastor. De cara a cada uno de nosotros el Buen Pastor tiene una actitud, a la que nosotros le debemos corresponder. ¿Qué es lo que hace el Buen Pastor a cada uno de nosotros? Él ha dicho que conoce a sus ovejas. Cristo no solo conoce a sus ovejas, sino que las ama; Cristo ha dado la vida por nosotros y nos invita a participar de su vida. Él va por delante. Nos llama, nos conoce, ha tomado la iniciativa de entregarse en la cruz, ha resucitado y nos invita a esa vida.

2.- ¿Qué hacen las ovejas respecto al Buen Pastor? Fundamentalmente dos cosas, según el texto. Conocen su voz y lo siguen. No es suficiente escuchar la voz. Si uno escucha y no hace caso, de poco le sirve. Escuchar y seguir. Las actitudes del Buen Pastor respecto a nosotros y las nuestras respecto a Él se pueden resumir sencillamente en amar.

El Buen Pastor nos ama y nosotros le amamos. Después podéis poner ya todos los verbos que queráis; conocer, seguir, hacer caso, obedecer, compartir. Su amor puede describirse de muchas maneras: nos conoce, da su vida, nos amaestra, nos adoctrina, nos da su alimento, se ofrece en cuerpo y alma, se ofrece en pan eucarístico, se ofrece como palabra. Ofreció su vida en la cruz; y ahora a través del Espíritu Santo sigue ofreciéndose a la Iglesia como don, como gracia.

3.- Ara voldría fer una analogía. Els pares podeu ser per als vostres fills com el Bon Pastor. Podeu ser el Bon Pastor, perquè coneixeu el vostre fill, l’ameu, es doneu a ell, el cuideu. El Bon Pastor porta a bons pastos les ovelles; les cuidar quan es ferixen, les venda, es preocupa; això és el que fan els pares pels fills, no? Són bons pastors quan donen la seua vida pel fill, quan fan el mateix que fa el Bon Pastor. Això és una exhortació que hui l’Església vos fa. Sou pares i hi ha que comportar-se en el fill o en els fills com Déu Pare. Però en esta festivitat litúrgica l’exemple és el del Bon Pastor. Cuideu el vostre fill com cuida el Bon Pastor Jesucrist el seu ramat!

Sou pares i desitgem i demanem a Déu que sigueu bons pastors, però això serà ací en esta vida, en la vida terrena. No obstant això, donant-li la gràcia baptismal al vostre fill, David, ell passarà a partir bateig, sota la cura de l’únic Bon Pastor, que és Jesucrist. És a dir, vosaltres el confieu a Jesucrist, el Bon Pastor, l’únic Bon Pastor, que cuide del vostre fill com a una ovella ben amada i ben volguda.

4.- Pot parèixer que això siga en certa manera una renuncia a la vostra paternitat. Hi ha que entendre bé el que vull dir, eh? En realitat significa confiar-lo en mans i en braços del Bon Pastor, perquè potser el vostre ensenyament, la vostra doctrina, el vostre aliment, no és suficient per a ell o no és convenient. Hi a que confiar-lo al Bon Pastor que sí que li donarà amb absoluta certesa el que necessita. La seua Paraula, el seu aliment eucarístic, que no podeu donar-li vosaltres.

Feu, per tant, un acte d’humilitat. Sent el vostre fill, intenteu comportar-vos amb ell com el Bon Pastor. Però al mateix temps confieu-lo a les cures, a l’amor, a la sol·licitud de l’únic Bon Pastor que és l’únic que li pot donar la vida eterna, i vosaltres no. Podeu alimentar-lo material i físicament, biològicament, però no li podeu donar la gràcia de l’Esperit, no li podeu donar el perdó dels pecats, no li podeu donar vosaltres la vida eterna i la felicitat perfecta. Doncs, confieu-lo en els braços del Bon Pastor.

A partir de hui podem dir que ell pertany més ja a Jesucrist que a vosaltres. I els vostres pares i els matrimonis més majors saben que, conforme passa la vida, els fills són menys d’ells. No és aixina? Els fills creixen, s’independitzen, van madurant, van vivint la seua vida. I el pare cada vegada se situa en més respecte, en més llibertat respecte del fill. Diguem que va perdent-lo en cert mode. No tinguau por del perdre’l amb tal que l’arreplegue el Bon Pastor. I si el Bon Pastor vos el demana per consagrar-lo a Ell, doneu-li-lo. No resistiu a això que Ell vos demane del vostre David.

5.- Hem escoltat en el llibre dels Fets dels apòstols les dificultats dels primers creients. San Pau i el seu company anaven per la ciutat de Iconio, que existeix hui en Turquia, amb el nom de Konia, que vaig visitar fa tres o quatre anys en una peregrinació. Quan Sant Pau anà a Iconio, molts dels jueus seguien la doctrina de Jesús. Però uns quants es ficaren en contra per enveja i tingueren que fugir. Per ser testimoni de la Resurrecció de Jesucrist, hagueren d’anar-se’n.

Hui la ciutat d’Iconio pot tindre uns dos-cents mil habitants o més i sols hi ha tres cristians: Dos religioses i un frare, que fa cinquanta quilòmetres per a celebrar-los quan pot. I no es permet parlar en nom de Jesucrist, ni tan se vol regalar una Bíblia, i han passat més de dos mil anys. Hui no hi ha una comunitat cristiana florescent en Iconio.

Pot passar-nos també això on vivim. Molta gent no està per viure el cristianisme. I ser hui testimoni de Jesucrist ressuscitat és molt complicat. Però això no ha de donar-nos por o fer-nos tornar endarrere. La gràcia baptismal ens sobra per afrontar totes les dificultats d’evangelització que puguem tindre.

6.- Donem gràcies a Déu del naixement del vostre fill David; i hui més encara del renaixement a la vida eterna. A partir d’ara ell ja gaudirà de la vida eterna ací a la terra. La vida eterna no és per a després de la mort temporal. La vida eterna es viu ja en esta vida, de forma incoada, de forma en penyora, però ja està present.

Amb acció de gràcies anem ara a demanar-li a Dèu que transforme a David, que el faça fill seu, que l’òmpliga del do de l’Esperit i de la seua gràcia, i que el faça un testimoni de la fe, en este any de la fe que estem celebrant.

Li demanem a la Verge María que’l cuide, l’empare i l’acompanye en la seua vida. Després anirem davant de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats per a oferir-lo, i posar-lo en les mans del Bon Pastor. Que aixina siga!